El Corpus és BESTIAL!:
la Cucafera
La cucafera és un animal mític, amb cos de tortuga, un coll llarg i el cap de cocodril, generalment.La seva monstruositat, formada per parts d’animals diferents, dona lloc a què s’englobi dins del gènere dels dracs, i encara que espetegui coets (o no ho fes) no és ben bé aquesta la seva categoria.
La cucafera o la tarasca, provenen de l’hagiografia de Santa Marta i el poble de Tarascó (municipi francès ubicat a la regió Provença-Alps-Costa Blava).
A la resta d’Espanya diuen Tarasca a tot animal estrany que no es pot catalogar, n’hi ha semblants a la de Tortosa, com la de Toledo, i n’hi ha que semblen un drac o un víbre, com la de Granada, o la de Madrid del segle XVII.És per això que a partir del segle XVIII els cronistes castellans anomenen tarasca a elements del nostre bestiari que desconeixen, i que els semblen monstres diversos: com la mulassa de Barcelona, la de Reus o la Guita de Berga.
A Catalunya la documentació més antiga es conserva a Montblanc i a Tarragona, quan a finals del segle XIV les feren fer gairebé al mateix moment.
La Cucafera de Tortosa
La Cucafera de Tortosa és la que hi ha a l’exposició d’El Born CCM. Documentada al segle XVI i portada per la confraria dels pescadors, fou tanta la seva fama al llarg dels anys que compta amb un poema dedicat expressament a ella: “A la Cuca-fera de Tortosa propria de la confraria dels pescadors d’aquella ciutat, que fentse la prosesó del Corpus Christi, disconcertà ab una morrada sis flautas de un organét portatil”. A la resta dels Països Catalans també n’hi hagué, com ara a València o a Morella.
L’excepcionalitat de la Cucafera de Tortosa és la seva continuada presència a la festa, participant de la processó de Corpus des de primer moment. De fet, com el Bou de Solsona, aquesta figura va restar única a la nostra geografia, fet que va fer que Joan Amades les catalogués d’“exemplars notables d’aquesta fauna mitològica, d’espècie diferent, de difícil classificar, per bé que volen semblar tortugues”.
A Tortosa, des del segle XVI, així es veu al poema, en són tres: “una de grossa, que vol figurar la mare, i dues de xiques, que són les filles”. La importància pels tortosins de la Cucafera rau en molts casos de la seva vinculació amb el llegendari ebrenc, la situen en espais reals de la topografia i la vinculen en el seu imaginari: “fa esporuguir la mainada, a la qual hom explica que cada dia es menja tretze gats i tres infants vius”.
Les cucaferes de Tortosa antigament llençaven coets i piules per la boca, actualment, però, només obren i tanquen la boca tot fent espetegar les dents. Sembla que no hi ha cap element antic de la cucafera de Tortosa. Tanmateix, a Tivissa, hi ha conservat un cap antic que participava en les festes de la vuitada de Corpus. Aquest cap, deu tenir un mecanisme similar a la de Tortosa, les dents són claus de ferrar, i es recorda que també tirava foc.
